Vallat dista de Castelló, el seu capital 37 km; i pertany al partit judicial de Lucena del Cid, es troba enllaçada per bones carreteres amb els seus pobles limítrofs: A l'Est amb Fanzara, al Nord-oest amb Argelita, al Sud-est amb Espadilla i a l'Oest amb Toga.

Situat a una altura de 276 metres sobre el nivell del mar i una superfície de 5.09 km2 en la denominada “Bossa de Fanzara” que segons el geòleg Vilanova Piera, està composta per capes d'argila, marga, calcària amb depòsits d'algeps i bancs d'arenosa i rodejada de contraforts muntanyosos on destaquen les muntanyes de l'Ombria, Peña Saganta, Lloma Partida, Lloma Herrera, El Manc, Corral Blanco… estant regades les seues xicotetes hortes per les fredes i cristal·lines aigües del riu Millars i el seu afluent el riu Vilafermosa es troba Vallat .

En l'època compresa entre els anys 1940 i 1980 els seus muntanyes es mantenien nets de matolls, font d'energia per a la cocció dels taulellets en els forns de les fàbriques d'Onda, L'Alcora i Ribesalbes, sent esta la principal font d'ingressos junt amb l'escassa agricultura i molt poca ramaderia. Açò tenia el gran avantatge que mai es produïa un incendi considerable a l'estar la muntanya neta i cultivada els seus camps.